Figures geomètriques

«El blanc és pla.

Una casa normal vista des del davant,

una casa avorrida on no passa res,

un rectangle de paper pla, que no vol res.

El gris és llarg i rodó.

No hi ha cap lloc on anar, totes les cases són iguals.

I camines. Camines impacientment pels carrers

fins que la grisor del carrer s’esvaeix

i embolcalla la llar on vius.

El groc de l’elàstica llauna ardent,

és un groc profund.

Com la distància de les coses que no tornen.»

L’àmbit de treball de Debora Vogel (1900-1942) és la ciutat moderna de la qual en capta i transmet el caràcter polifònic, mecànic i agressiu a través de formes geomètriques, línies, nocions abstractes i colors associats als estats d’ànim de la cultura de masses. Es tracta d’una poesia que se centra en la importància decisiva dels detalls més ínfims, que són les escletxes per on entreveiem una realitat sempre fugissera. D’aquesta manera, la poesia de Vogel rehabilita i dignifica els elements banals i tediosos de la vida quotidiana. La present antologia, confeccionada a partir de poemes de Maniquins (1934) i Figures de dia (1930), inclou una introducció de la traductora, així com la transcripció dels poemes en ídix.