Galatea

Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Entre la seva producció teatral més coneguda destaquen títols com La filla del carmesí (1929), La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933), La Rambla de les Floristes (1935) o Galatea (1948). Així mateix, cal destacar les seves traduccions teatrals de Shakespeare i la seva intervenció en la realització d'algunes de les revistes musicals més famoses del Paral·lel, com Charivari (1927). La poesia de Josep M. de Sagarra va contribuir a la seva popularitat, amb poemaris com Cançons de rem i de vela, i en la seva obra narrativa destaquen la novel·la Vida pri vada (1932) o les seves Memòries (1954).

Galatea. Sobre l'estrena de Galatea el desembre de 1948

al Victòria, Josep M. de Sagarra recordava que l'insòlit fred d'aquell hivern —i la manca de calefacció al teatre van fer que el públic veiés l'obra tremolant amb els abrics posats. L'obra no va ser ben rebuda per la majoria de la crítica, i Sagarra es planyia que l'haguessin insultat com si fos un incendiari o un corruptor de menors. Tot i així, el dramaturg no s'estava de defensar l'obra: «Amb La for tuna de Sílvia, amb Ocells i llops i sobretot amb Galatea creia, i crec sincerament, que intentava fer un teatre més d'acord amb la meva consciència i més d'acord amb el clima espiritual del nostre temps». Amb el temps, el pe riple per la postguerra europea d'aquesta domadora de foques amb nom de nimfa marina ha acabat ocupant un lloc preeminent entre els títols més importants de la lite ratura dramàtica en llengua catalana.