L'amo

«Però la pregunta correcta, en aquesta hora incerta, amb els ulls tancats a la meva ànima, dins d’aquest túnel, a l’espera del proper metro, amb l’aire propulsat bufetejant-me la cara, és què en faig, del meu ressentiment, del meu odi, de la meva ràbia».

Ludvik Slaby —«el que es lamenta, el que sospira, el que esbufega», «el que no aguanta la pressió»— és cap de premsa d’una prestigiosa editorial literària de la ciutat de Praga, però la seva vida laboral, lluny de satisfer-lo, el té angoixat i l’omple de rancúnia. La mecànica inflexible que regeix l’editorial i les particulars i complexes relacions amb els altres protagonistes de la història —K, el vell editor que tiranitza sense escrúpols els seus subordinats mentre espera ser reconegut per una societat literària que el menysprea, i el Primer Hàmster, el seu assistent submís— aniran destruint la moral de Slaby fins a portar-lo a una revisió dolorosa del seu amor incondicional pels llibres i la cultura, i a una lluita aferrissada per aconseguir la salvació.

Sempre lúcida i a estones esperpèntica, plena d’humor i escrita amb un ritme agilíssim, L’amo és una novel·la intel·ligent i amarga, un monument literari a la petitesa, la mediocritat moral d’un amo i la misèria vital de qui s’hi sotmet per guanyar-se les garrofes, i una dissecció implacable de la precarietat laboral en general i en el sector cultural en particular.