La aventura de envejecer

Sovint la nostra societat desestima el valor de les persones grans, ignora la prudència, el seny i l'experiència adquirits amb els anys. S'equipara, erròniament, el pas del temps amb el deteriorament de les qualitats humanes més valuoses. Teresa Pàmies, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2001, qüestiona molts tòpics sobre l'envelliment, defugint tant la falsa idealització de la tercera edat com el fatalisme biològic, i desemmascara els falsos prejudicis amb què tractem els vells, convençuda que l'edat cronològica no sempre coincideix amb l'edat biològica, ni és la vellesa un pendent que baixi tothom a la mateixa velocitat. L'aventura d'envellir és individual, com l'estil de vida de cada persona, escollit en funció del gust, les necessitats, l'ambient de l'entorn i les amistats efímeres o estables. La vellesa no és una qüestió d'anys, però sí d'estat d'ànim. D'envellir, se n'aprèn, ens diu Teresa Pàmies, i desitja als lectors més joves que arribin a vells sense passar per la decrepitud.